FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir llarga fins als peus, ampla i sense cenyir, amb mànigues, usada pels eclesiàstics. Vesta llarga, ampla i oberta del davant, duta a la baixa edat mitjana al damunt de l'altra roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar una cotilla (a algú). Cenyir excessivament (algú o alguna cosa) a normes, a regles. La fidelitat no pot encotillar el resultat d'una traducció. Un gènere teatral encotillat. Actua encotillat per la seva moral estricta. La gestió de l'entitat s'encotilla amb moltes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinta, cordó, corretja, etc., que serveix per a cenyir. Un cinyell amb botons d'or. Un cinyell de flames. cinyell de seguretat Cinturó de seguretat. cinyell de Venus Animal marí del grup dels ctenòfors tentaculats, de cos comprimit i allargat en forma de cinta, prim i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba molt més llarga que ampla que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li diferents volts. Dur la faixa estreta, fluixa. Portava un ganivet a la faixa. Cenyir els bolquers amb la faixa. Faixa que s'usa com a insígnia, generalment de seda. La faixa de general [...]
El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]